15 Nov, 2006

LA VEU DELS NENS I DE LES NENES (2)

Quan ha acabat d’escriure el comentari que anuncia la gravació li he dit que havia de buscar un títol. I ell, tot convençut, va i escriu: “La biografia d’en Messi amb veu divina”

Ha sigut un moment ple d’emoció: hem penjat al blog, d’un dels nens, el primer document sonor. La veu d’un nen llegint la biografia d’en Messi, acabada de redactar per ell mateix. He observat (mil·limètricament) l’expressió del seu rostre mentres s’escoltava: s’autoavaluava, s’adonava on la redacció no era fluïda, on l’expressió o la fonètica no corresponien ... i també del que feia bé: l’ordre correcte de les frases, la construcció del tot el paràgraf, l’ordre temporal ( només una errada de la que s’ha fet conscient quan s’ha sentit).


15 Nov, 2006

LA VEU DELS NENS I DE LES NENES

Amb tot això que anem fent he descobert un aspecte en el que anava coixa.
Des que faig de mestra he passat moltes hores repassant llibretes, corretgint treballs, revisant ortografia, estructuració de frases, anotant si la lectura és o no fluida, si l'entonació és l'adequada, si la pronúncia...
I ara descobreixo la gravació de la veu com instrument de registre, com eina, i tot un ventall de possibilitats.
Posarem veu als blogs. A més d'escriure, de publicar o de linkar el blog serveix com a portafolis sonor. Fins i tot una nena ha adaptat un joc fet a classe (el qui és qui) per passar-ho al blog i jugar a que els companys endevinin qui és la que deixa el missatge. Ella vol fer-ho escrit (és a dir com a comentari en els posts d'alguns companys.He pensat que també es pot fer amb la gravació de la veu.
Aquesta meva descoberta va ser el tema d'un treball d'investigació de la Cristina Escobar. Quines coses, oi? i jo pensant que havia descobert la sopa d'alls!!
Transcric unes paraules de la Cristina:
"La grabadora es una herramienta motivadora de primer orden. Garantiza que los alumnos trabajen según las normas establecidas. Hace que la lengua oral sea perdurable. Actúa como reguladora del discurso de alumnos y profesora.
Dota de finalidad a los trabajos escolares. Promueve el discurso privado o habla egocéntrica. Permite un mejor conocimiento de los alumnos por parte de la profesora. Permite a la profesora disociar en el tiempo los roles de profesora y evaluadora. El portafolio permite a los alumnos participar en la regulación de sus propios aprendizajes. Convierte el aula en un espacio de participación donde profesor y alumnos comparten responsabilidades. Permite llevar a cabo una evaluación auténtica de la actuación referida a las destrezas orales...."

15 Nov, 2006

DIFICULTATS

Per increïble que sembli els meus alumnes de l’agrupament flexible de llengua (fem un nivell de 5è) no poden diferenciar el que són opinions, de les dades objectives. Mai hagués pogut imaginar que cal fer activitats per treballar aquesta diferenciació. He fet provatures en altres nens (que viuen situacions més estructurades que els meus alumnes del Drassanes) i crec que si bé es fa necessari treballar el aprendre a diferenciar dades objectives i subjectives, no cal anar a parar a les unitats de mesura universalitzades (com ara la balança o el metre) per intentar fer entendre que els humans ens hem posat d'acord en establir uns criteris universalitzats, i que tots considerem objectius.

Un cop assolit això va venir una altra sorpresa: la diferenciació entre dades i dates. Tota una feinada que aprenguessin a separar aquests conceptes.

Tot un luxe, la col·laboració amb el Greip, que em possibilita fer-me conscient de la necessitat de treballar aspectes tan necessaris.


15 Nov, 2006

FORMAT??

Quina forma donarem al projecte? (va ser la pregunta de la Luci)

Tenint en compte que aquest curs no hi ha l’Anna (tal i com tenim montat l’horari la possibilitat de treballar plegades resulta complicadíssima), jo havia desestimat del tot la idea de crear una webquest. Però buscant resposta a la pregunta de la Luci la única solució que trobava era el format webquest. Agraeixo públicament a la Laura Llobet el seu suport.

Aquest cop no hem anat de la webquest a l'aula, tot just fem al revés anem ajustant la webquest (que poc a poc es va gestant) al resultat de la feina a l'aula.

Ja veurem el resultat quan estigui acabada.


15 Nov, 2006

EL BLOG

Calia trobar una eina, un instrument, un espai on poguéssim publicar el resultat final del projecte . La revista de l’escola només dona per una o dues de les biografies finals. I resulta molt injust que tan sols els “més bons” puguin veure la seva publicació.

La ràdio de l’escola pot ser un bon recurs que es pot fer servir un cop tinguem el resultat final.

Em va semblar que el recurs blog del e-portafolis (creat per l’Anna a la web de l’escola) podia ser una bona manera de tenir un espai per publicar. Protegit i dins l’entorn del centre.

Posats a obrir un blog ràpidament van sorgir les expectatives dels nens: que fos el més semblant possible al messenger, volien un “Spaces “ . Tampoc no ha sigut /continua sent tan difícil fer-los entendre que, dins l’entorn escolar, el blog no pot ser un spaces. (i tampoc costa tan permetre que tinguin els seus enllaços). Al cap i a la fi la feina de definir límits és una de les més importants de l’escola.


15 Nov, 2006

EL PUNT DE VISTA DELS NENS I NENES

Pensar en personatges del seu interès ho van trobar fantàstic. Cercar a internet informació sobre les seves biografies, també fantàstic.
Però haver-se de plantejar fer el repàs de la pròpia història de vida els va desinflar. Per aquests nens, amb vivències tan difícils, plantejar-se reviure-les i escriure-les, no resultava precisament motivador. Només quan van sentir que haurien d'escriure com si ja tinguessin 20/30 o quaranta anys (genial idea de la Lucy) van poder canviar d'actitud respecte del producte final.

15 Nov, 2006

HISTÒRIES DE VIDA EN FORMAT BIOGRAFIA

No m'havia oblidat del blog, el silenci ha tingut altres motius. De fet he anat anotant coses per al blog, que ara deixaré anar.
També va ser a final del passat curs que, amb la Luci Nussbaum, varem seure a pensar i parlar de possibles projectes. Jo tenia un deute personal amb una feina que havia anat fent durant tot el curs amb els nens i nenes de sisè. La feina era la redacció (que havia demanat als meus alumnes que fessin) explicant la seva història i més concretament la història del seu pas per l'escola . El deute el marcava el fet de que jo no havia estat capaç d'organitzar-me i treballar sistemàticament el tema proposat. El resultat de tot plegat va ser que només uns quants nens i nenes havien pogut acabar la narració proposada.

D'una altra banda treballar la biografia significava continuar amb les històries de vida. Donar continuïtat a un projecte ja fet, i del qual es poden recuperar coses. En aquest cas el recorregut va de la biografia a la autobiografia. Perquè, (un cop concretat el projecte), partirem de biografies alienes per arribar a la pròpia.

 (Segueix)